Madrid, 21 febr. (EFE).- La científica Elena Garralda pilota una de les unitats de recerca oncològica més importants d’Espanya, centrada en algunes de les línies de recerca més prometedores, i es mostra, encara que des de la cautela, convençuda que les teràpies cel·lulars seran -nombrosos assajos ja ho estan demostrant- un dels pilars fonamentals en la lluita contra el càncer en els propers anys.

Elena Garralda dirigeix el Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia i la Unitat de Recerca de Teràpia Molecular del Càncer (UITM-CaixaResearch), que s’ha sumat als grans hospitals del món capaços de desenvolupar medicaments propis de teràpia avançada per administrar-los a pacients.

Ho han fet aprofitant les capacitats del sistema immunitari de lluitar contra el càncer i utilitzant una tècnica pionera -limfòcits infiltrants de tumors sòlids (TIL)-; es tracta de penetrar en el tumor amb els limfòcits (cèl·lules immunitàries que es troben majoritàriament a la sang) prèviament manipulats i reactivats al laboratori perquè «aprenguin» a reconèixer les cèl·lules tumorals i les destrueixin.

La investigadora ha intervingut a Madrid en unes jornades sobre teràpies cel·lulars i les noves oportunitats que ofereixen de la mà de l’enginyeria genètica o la immunoteràpia, organitzades per la Fundació Ramón Areces i Springer Nature, que han reunit experts de diversos països per exposar-ne algunes de les aplicacions més recents de la teràpia cel·lular per combatre el càncer i les perspectives que aquesta tecnologia pugui contribuir també al tractament de malalties que avui són incurables.

«La immunoteràpia ja és un dels pilars fonamentals en el tractament del càncer», ha manifestat Elena Garralda, en una entrevista amb EFE, i ha precisat que dins d’aquesta àrea la teràpia cel·lular ja es posiciona com un dels fàrmacs «més prometedors» i atractius» per l´efectivitat que està demostrant en curacions a llarg termini.

Des de la cautela, la investigadora insisteix que és aviat per assegurar si les teràpies cel·lulars seran la solució al càncer, però no per afirmar que seran en els propers anys un dels pilars sobre els quals es basaran molts dels tractaments contra aquesta malaltia.

El càncer és «complex, heterogeni i dinàmic» i pensar que la solució arribarà de la mà d’una sola solució és també «una utopia», segons Elena Garralda, i precisa en aquest sentit que les solucions combinaran nombrosos factors i tractaments i implicaran equips multidisciplinaris implicats en moltes àrees de la ciència i la tecnologia (com la combinació de fàrmacs i teràpies, l’enginyeria genètica, la bioinformàtica, la intel·ligència artificial o el big data).

Tot i que les teràpies cel·lulars es coneixen i apliquen des dels anys vuitanta, actualment avancen al món uns tres-cents projectes de recerca en fases d’assaig molt avançades i que ja estan llançant resultats molt prometedors i curacions a llarg termini en diversos tipus de tumors; «en els propers 10 anys veurem avenços increïbles», ha asseverat Elena Garralda.

«L’objectiu final és que els tractaments arribin a la clínica com més aviat millor i que els pacients visquin més i millor», però ha incidit en la importància de complir tots els terminis i les diferents fases d’assaig fins a garantir que un fàrmac és segur i eficaç, i ha explicat que s’acaben de registrar veritables «fites» amb els anomenats «leufòcits infiltrants del tumor» (TIL) en pacients amb melanoma.

I valora el creixent interès de la indústria farmacèutica i de nombroses institucions i organismes per aquest camp i les inversions que s’hi estan dirigint, com el fet que la pandèmia hagi suscitat un interès renascut per la ciència i la investigació, però ha incidit en què són teràpies molt complexes que requereixen inversions molt elevades i sobretot que aquestes es mantinguin en el temps.

La investigació centra gran part dels seus esforços en una medicina cada cop més personalitzada i de precisió, i en aquest sentit Elena Garralda situa les teràpies cel·lulars com una medicina «d’altíssim nivell», ja que es tracta en la majoria dels casos de cèl·lules del mateix pacient manipulades genèticament «per dotar-les de les armes que necessiten per matar el tumor».