Madrid, 6 març (EFE).- Els mapes cel·lulars dels òrgans del cos, amb el nombre i els tipus de cèl·lules, les seves ubicacions o interaccions són essencials per entendre la regulació de l'organisme i com aquest es protegeix davant les malalties. Un equip científic ha aconseguit, ara, gràcies a tecnologia capdavantera, desxifrar el de l'amígdala.
Es tracta del mapa més exhaustiu fins avui d'aquest òrgan limfoide secundari, amb 556.000 cèl·lules individuals classificades en 121 tipus, un catàleg obert a la comunitat científica que els seus responsables han convertit, a més, en un còmic protagonitzat per una cèl·lula B, una heroïna que ha de lluitar contra els patògens.
Darrere d'aquesta investigació hi ha el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG) i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps), i col·laboren la Clínica Universitat de Navarra, a més d'experts de França, Regne Unit, Alemanya, Aràbia Saudita, Suïssa i Austràlia.
Aquesta forma part de 'BCLLatlas', un projecte europeu finançat amb 8 milions d'euros que té l'objectiu de combatre la leucèmia limfocítica crònica, la més freqüent a occident.
El mapa de l'amígdala, que és el primer resultat d'aquest projecte, contribueix alhora a la iniciativa internacional 'Human Cell Atlas', que està cartografiant tots els tipus cel·lulars del cos humà per transformar la comprensió de la salut i la malaltia.
Més enllà de l'amigdalitis
Les amígdales són un excel·lent model d'òrgan a causa de la seva accessibilitat i la seva ubicació estratègica, situades a la intersecció dels sistemes respiratori i digestiu, on entren els patògens que es ingereixen o inhalen.
No són només una massa de teixit, sinó un òrgan limfoide secundari, part del sistema limfàtic, que alhora és una peça principal del sistema immunitari del cos, explica a EFE Juan Nieto, immunòleg al Grup de Cèl·lula Única del CNAG.
Allà les cèl·lules immunes es troben, interactuen i generen la producció d'anticossos i cèl·lules capaces de respondre de manera especialitzada a les infeccions i mantenir una memòria per a futurs atacs, aprofundeix l'investigador; com que rep molts bacteris i virus, estudiar la resposta immune dins d'aquest òrgan és «bastant rellevant».
Per això i per crear aquest mapa que ajudarà a augmentar la comprensió de malalties relacionades amb el sistema immunitari, com les leucèmies i els limfomes, els investigadors van analitzar una vintena de mostres d'amígdales extretes de menors, joves i adults, sense malalties inflamatòries.
Tecnologies d'avantguarda
Van utilitzar dues tecnologies principals, la seqüenciació genètica a nivell de cèl·lula única i la transcriptòmica espacial.
La primera, detalla Nieto, separa cèl·lula a cèl·lula i permet veure la composició de l'RNA i els seus canvis individualment, en cadascuna, el que fins fa uns anys era inviable. La segona suposa traslladar allò que s'observa a través del microscopi a una resolució també unicel·lular i conèixer quins gens s'expressen i en quines cèl·lules (transcriptoma).
El gran salt que s'ha fet amb aquestes tècniques és que ara se sap exactament «qui fa què i si, per exemple, hi ha una funció alterada, qui és el culpable», resumeix el científic d'origen colombià, que fa més de 15 anys que investiga a Barcelona.
Aquest atles mòbil ha proporcionat alguna sorpresa. Es tenia una visió força clara de la resposta immune de l'amígdala, de les cèl·lules immunitàries innates -la primera barrera de defensa del cos- i de les adaptatives -les cèl·lules especialitzades que ataquen i destrueixen invasors, i mantenen una memòria per a futurs atacs- .
Però no dels passos intermedis per aconseguir aquesta diferenciació, on hi ha més complexitat i on poden donar-se també errors que desembocarien en malaltia, subratlla Nieto; aquest mapa, els detalls del qual es van publicar a la revista Immunity, resol algunes incògnites en aquest sentit.
L'atles és obert; el CNAG ha desenvolupat un programari (HCATonsilData) que permet a la comunitat científica i centres sanitaris accedir-hi i descarregar-lo per facilitar-ne les investigacions.
L'objectiu, comenta Nieto, era generar una referència de com funciona la biologia de la resposta immune a l'amígdala perquè tothom la pugui utilitzar, per als seus treballs i ampliar-la.
Amígdaland, el còmic per explicar el projecte
L'atles cel·lular de l'amígdala humana s'ha traduït en un còmic de dues fulles -en col·laboració amb la divulgadora Miriam Rivera- que narra les aventures d'una cèl·lula B a la lluita contra els patògens.
El personatge principal resideix a Amigdaland, amb els altres tipus de cèl·lules descrits en la investigació. En aquesta ciutat, que representa les principals característiques histològiques de les amígdales, tots els seus habitants creixen, interactuen i maduren fins que desenvolupen una professió específica destinada a defensar l'organisme contra els patògens.
Aquestes professions estan determinades pels gens que expressen, que després es tradueixen en proteïnes que determinen la funció de la cèl·lula immunitària, explica el CNAG.
Tot això es narra a través d'un protagonista singular, que comença sent un limfòcit fins que, a través d'un procés de maduració, es converteix en una cèl·lula plasmàtica específica capaç de generar anticossos contra els patògens.
