Redacció Ciència, 12 abr. (EFE).- Les rajades són organismes que poden ser rellevants per comprendre l’evolució dels trets que ens van fer humans. Un equip científic ha aconseguit ara seqüenciar el genoma de «Leucoraja erinacea», una petita rajada, revelant el mecanisme genètic que hi ha darrere de «la icònica» forma de les seves aletes.
La seva descripció es publica en la revista Nature en un article que signen, entre uns altres, investigadors de la Universitat Rutgers a Estats Units, del Max Delbrück Center en Berlin, del Centre Andalús de Biologia del Desenvolupament a Sevilla i de l’Institut de Recerques Biomèdiques de Barcelona, tots dos del CSIC.
Els genetistes han dut a terme la seqüenciació més exhaustiva fins avui de l’ADN de la rajada petita que, igual que altres tipus de rajades, «ha estat considerada durant molt temps enigmàtica per la seva forma», assenyala un comunicat de Rutgers.
L’estudi dels secrets del genoma de «Leucoraja erinacea» ha permès als investigadors comprendre molt millor com va evolucionar aquest peix a partir del seu avantpassat, que posseïa un cos molt més estret, al llarg d’un període de 300 milions d’anys fins a convertir-se en un animal pla i alado que viu en el fons del mar.
«Sabem que els animals amb columna vertebral i esquelet -els vertebrats-, inclosos els peixos, posseeixen una gran varietat de formes corporals, però entenem poc sobre els processos subjacents controlats pels gens», afirma Tetsuya Nakamura, de Rutgers i autor de l’estudi.
En aquesta recerca «hem identificat els mecanismes genètics que creen les característiques úniques del cos de la ratlla», resumeix Nakamura, qui afegeix: «Si arribem a comprendre com va evolucionar una ratlla, potser ens doni pistes sobre com van desenvolupar les seves formes altres vertebrats».
Les ratlles petites són una espècie de ratlla de l’Oceà Atlàntic que mesura entre 40 i 50 centímetres de llarg, amb una forma única i unes aletes que els permeten una ràpida propulsió cap a davant.
També les utilitzen per recollir i llançar sorra sobre elles i ocultar-se dels depredadors, cobrint-ho tot excepte els ulls.
En la seva anàlisi, els investigadors van trobar, per exemple, «un potenciador específic de les aletes» per als gens anomenats «Hox», que, segons altres recerques, intervenen en el disseny del cos d’un animal des del cap fins a la cua.
Aquests gens són essencials per a la formació de les extremitats i en el cas de la ratlla petita, l’equip científic va constatar que eren indispensables per a l’evolució de les seves amples aletes.
