Madrid, 16 gen. (EFE).- Fins ara es pensava que l'Homo sapiens havia estat l'única espècie capaç d'adaptar-se i viure en climes extrems però, ara, un estudi ha descobert que, fa un milió d'anys, l'Homo erectus va aconseguir sobreviure en un paisatge similar al Sàhara actual, amb poca vegetació i constants incendis.
Quan i com els primers hominids van desenvolupar la capacitat d'adaptar-se a ecosistemes extrems és un dels grans enigmes de l'evolució humana. Aquest estudi demostra que els H. erectus van saber explotar els recursos naturals de la Gorja d'Olduvai (Tanzània, Àfrica), fa aproximadament un milió d'anys.
La recerca, liderada per Julio Mercader, de la Universitat de Calgary (Canadà) i de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-A prop), és una col·laboració internacional en la que han participat científics de Canadà i Austràlia, del Centre Nacional de Recerca sobre l'Evolució Humana (CENIEH) de Burgos, del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN) i de la Universitat Autònoma de Madrid.
L'estudi, els detalls del qual s'han publicat aquest dijous a la revista Communications Earth & Environment, del grup Nature, es basa en les mostres recollides al jaciment d'Engaji Nanyori, a la plana oriental del Serengeti, a la Gorja d'Olduvai, considerada el bressol de la civilització humana.
Encara que el jaciment es va excavar entre les dècades de 1960 i 1970, amb el temps gran part del material es va extraviar, de manera que l'equip va decidir obrir una nova excavació en una zona que havia quedat protegida per les parets d'un museu que es va construir i va abandonar en els 70.
La nova excavació va permetre a l'equip recuperar moltíssim material, especialment indústria lítica i fauna processada, que ha estat estudiada de manera multidisciplinària amb nous programes de datacions, modelitzacions espacials, i anàlisis dels marcadors moleculars, anàlisis d'isòtops i de geoquímica de les roques.
Les anàlisis van revelar que els H. erectus havien ocupat el lloc de manera reiterada i, el que és més important, que fa un milió d'anys, aquesta part d'Àfrica no era un bosc de prades com es pensava sinó un lloc àrid amb un paisatge molt més semblat al Sàhara actual, cosa que demostra que l'H. erectus, «tenia una flexibilitat ecològica desconeguda i unes característiques que fins ara només s'havien atribuït a l'home modern (sapiens)», ha explicat a EFE, María Soto, arqueòloga de la Universitat Autònoma de Madrid i coautora de l'estudi.
Un canvi climàtic
Els Homo erectus, presents a Àfrica des de fa gairebé dos milions d'anys, van ser els primer representants del nostre gènere que va sortir del continent (fa 1,9 milions d'anys) per expandir-se cap a l'est i ocupar Àsia fins a la seva desaparició, fa uns 100.000 anys.
Amb les mostres de fauna i l'anàlisi de les dents, l'equip va poder reconstruir la dieta d'aquells animals -principalment herbívors, com a antílops, bòvids, cavalls, hipopòtams i rinoceronts- i determinar com era el paisatge.
A més, l'anàlisi dels pol·lens i dels hidrocarburs conservats als sediments, van permetre als científics fer una modelització del paisatge i descobrir que «fa un milió d'anys, s'estava produint un canvi climàtic a la Gorja d'Olduvai».
«En aquell lloc, que conté un registre de 2 milions d'anys d'evolució humana, es van donar unes condicions ambientals molt especials: s'estava dessecant un llac que hi havia i començaven a aparèixer diferents cursos fluvials en l'entorn. Els H. erectus probablement es trobaven a la zona per aprofitar un ambient més o menys humit en un lloc amb poca aigua i incendis recurrents, un ambient que, a priori, no és del tot idoni per habitar i en el que, no obstant això, els erectus van aconseguir sobreviure», subratlla Soto a EFE.
L'estudi no només retarda un milió d'anys la capacitat humana per adaptar-se als entorns extrems sinó que a més permet obrir noves línies de recerca perquè «si tenim aquesta capacitat d'adaptació des de pràcticament l'origen del nostre gènere, hem de canviar les hipòtesis de la sortida d'Àfrica», conclou.
«L'H. erectus va demostrar una gran capacitat de resiliència i estratègia en un ambient hostil i canviant» i aquella capacitat per gestionar els recursos de manera eficient i adaptar-se a condicions canviants ofereix una nova perspectiva sobre com es va configurar l'expansió geogràfica d'aquella espècie», resumeix l'autor principal de l'estudi, Julio Mercader.
