Barcelona, 11 nov. (EFE).- El president i conseller delegat de Naturgy, Francisco Reynés, ha augurat aquest divendres que venen «mesos i anys de preus (energètics) elevats», després d’un alleujament en les factures explicable pel que està trigant a arribar el fred, un factor «conjuntural i no estructural» que ha minimitzat la demanda.
«Per tornar als preus del 2021 encara falta temps», ha dit Reynés en la conferència inaugural de la jornada que anualment organitza el Col·legi d’Economistes de Catalunya i que s’ha dut a terme en aquesta ocasió a l’Hotel Intercontinental de Barcelona.
El primer directiu de Naturgy ha indicat que els actuals menors preus energètics tenen a veure amb una menor demanda, ja que fa més calor del que és habitual per aquestes dates, i amb el fet que les reserves estan plenes, en bona mesura per l’objectiu fixat en el si de la Unió Europea (UE) d’aconseguir com a mínim un 85 % d’ompliment per a final d’any: «Com que no ha fet fred, no ha sortit gas», ha resumit.
Però aquesta situació «conjuntural» canviarà quan les reserves comencin a baixar i calgui tornar-les a omplir: la quantitat de vaixells metaners en l’aigua se situa «per sobre del que mai havia estat en els últims 20 anys», la qual cosa provoca que el seu cost s’hagi multiplicat per 15, un encariment que es veurà reflectit en les factures dels consumidors.
A més, la invasió russa d’Ucraïna, que ha instat la UE a fixar-se el citat mínim d’ompliment del 85%, ha tingut una de les seves derivades en «l’atemptat» sofert pel conducte Nord Stream 1, amb capacitat per transportar fins a 55 bcm (milers de milions de metres cúbics) anuals, inutilitzant una via de proveïment que en qualsevol cas havia quedat en punt mort a causa de la guerra.
HA FALTAT COORDINACIÓ EUROPEA
Reynés, que ha lamentat que proliferin opinions sobre el mercat energètic sense suficient coneixement de causa, ha destacat que l’entorn actual està caracteritzat per «la volatilitat i els preus en màxims històrics».
En el cas d’Europa, ha assenyalat que produeix el 5% de gas natural mentre que consumeix el 15% (tres vegades més), la qual cosa se suma al fet que «aquí cadascun ha fet la guerra pel seu costat», de manera que «hi ha diferents mix energètics i orígens».
Si Alemanya ha apostat pel carbó i va reduint la seva dependència nuclear, França confia en les seves centrals nuclears, Itàlia s’ha concentrat en les turbines de gas i Espanya ha aconseguit reduir en un 50% l’emissió de CO2 en la generació d’energia.
Per a Reynés, que ha assegurat que a Naturgy l’obsessiona diversificar fons d’aprovisionament, la UE hauria de mirar si les seves ambicions climàtiques, a més de tenir «sentit», tenen un «impacte» destacable en un entorn mundial que no fixa condicions tan restrictives.
LA LENTITUD ADMINISTRATIVA
En el cas concret d’Espanya, ha assegurat que «un dels principals colls d’ampolla» en la transició cap a les energies renovables són la lentitud en la tramitació de permisos d’instal·lació i de declaracions d’impacte ambiental, que «van molt més lent del desitjable».
De fet, ha recordat que Naturgy preveu en el seu pla estratègic inversions de 14.000 milions en aquesta matèria fins al 2025: «Però això requereix de temps i de diners», ha agregat.
«La transició energètica ha de ser raonablement assumible. De vegades ens obstinem en objectius que poden ser molt lloables però tenir poc impacte», ha advertit.
Per això, i després de subratllar que el desenvolupament del biometà és un dels elements als quals Naturgy para atenció, ha defensat que la transició ecològica «es pot fer i és necessària», però necessita «temps, inversions i realisme».
